miércoles, 9 de junio de 2010

L'umor a la Barcelona del vuit-cents


Un avar, molt avar, caigué al mar. S'estava gairebé ofegant quan un home, despreciant els perills que per a ell suposava, es tirà a l'aigua, amb l'intent de salvar-lo.
L'avar no sabé pas veure el seu salvador, sinó un home amb la mà estesa, com si li demanés caritat; i en comptes d'agafar-s'hi, i tot ofegant-se,anava dient;
-Déu l'empari! Déu l'empari!!
------------------
En un dia volta el món,
i la dona en un segon.
-----------------
Tant per'na amunt com avall
s'h va molt millor a cavall.
----------------
Quan no t'ho demani el cos,
no hi fiquis ni un gra d'arròs.
---------------
Dona jove i home vell?
no hi ha pas remei per ell!!!
--------------
No hi ha res tan divertit,
com passar la nit al llit.Justificar a ambos lados
--------------
Ninguno cante victoria aunque en el estribo esté,
que muchos, ya en el estribo, se suelen quedar de pie..
---------------

No hay comentarios:

Publicar un comentario